Injecció d'adipòtid 2 mg

L'adipòtide (també conegut com FTPP o pèptid proapotòtic) mata les cèl·lules grasses, senzillament, dirigint-se al subministrament de sang d'aquestes cèl·lules.Curiosament, l'adipòtid és capaç de discernir els vasos sanguinis de les cèl·lules grasses dels vasos sanguinis de la resta del cos i, per tant, és altament selectiu.La investigació en micos mostra que l'adipòtid no només causa pèrdua de pes, sinó que en realitat augmenta la sensibilitat a la insulina i compensa alguns dels efectes de la diabetis tipus 2.

Ús del producte: aquest PRODUCTE ESTÀ DESTINAT NOMÉS COM A PRODUCTE QUÍMIC DE RECERCA.Aquesta designació permet l'ús de productes químics de recerca estrictament per a proves in vitro i experimentació de laboratori.Tota la informació del producte disponible en aquest lloc web només té finalitats educatives.La llei prohibeix estrictament la introducció corporal de qualsevol tipus en humans o animals.Aquest producte només ha de ser manipulat per professionals qualificats i amb llicència.Aquest producte no és un medicament, un aliment o un cosmètic i no es pot utilitzar malament com a medicament, aliment o cosmètic.

Seqüència: Cys-Lys-Gly-Gly-Arg-Ala-Lys-Asp-Cys-Gly-Gly–(Lys-Leu-Ala-Lys-Leu-Ala-Lys)2
Fórmula molecular: C152H252N44O42
Pes molecular: 2611,41 g/mol

L'adipòtide es va desenvolupar i es va posar en assaigs clínics de fase I el 2011 per investigar la seva capacitat per matar les cèl·lules grasses.Les proves en micos rhesus van revelar que l'adipòtid provoca apoptosi dirigida als vasos sanguinis del teixit adipós blanc (greix).Sense subministrament de sang, les cèl·lules grasses simplement van morir.El resultat net va ser una ràpida pèrdua de pes, una ràpida disminució de l'índex de massa corporal (IMC) i una millora de les característiques de resistència a la insulina.Curiosament, el tractament amb adipòtid i la posterior pèrdua de greix no només van millorar el pes, sinó que en realitat van contribuir a canvis en el comportament alimentari.Els micos que van perdre pes amb adipòtid també van mostrar una disminució del consum d'aliments[1].

A. Percentatge de pèrdua de pes en els grups control (blau) en comparació amb els tractats amb adipòtid (dues dosis diferents, mostrades en vermell)
B. Percentatge de reducció de l'IMC (control versus tractament)

A. Mostra el canvi en les necessitats d'insulina (àrea sota la corba) per als grups tractats (vermell) i control (blau).L'AUC es va calcular a partir d'una prova IVGTT.
B. Mostra l'índex insulinogènic per a abans i després en els grups de tractament (vermell) i control (blau).Els grups tractats mostren una disminució espectacular de la secreció d'insulina.
C. Canvi en el consum de galetes en els grups tractats (vermell) i control (blau).

L'orientació de l'adipòtid als vasos sanguinis que serveixen les cèl·lules grasses pot estar mediada per un receptor proteic anomenat prohibitina.La prohibició és una proteïna de membrana que només es pot trobar als vasos sanguinis que serveixen greix blanc i a les cèl·lules canceroses.S'ha demostrat que l'adipòtid s'associa amb aquesta proteïna [2].Si resulta que la prohibitina només es troba a la vasculatura del greix i al teixit cancerígen, les proves d'adipòtids seran responsables d'identificar un objectiu específic del greix que es pot utilitzar no només amb finalitats terapèutiques, sinó també amb finalitats diagnòstiques.